ELS ESCACS

Són anomenats prodigis dels escacs els infants que juguen a escacs tan bé que són capaços de vèncer Mestres i fins i tot Grans Mestres, ja amb molt poca edat. Els escacs són un dels pocs esports en què els infants poden competir amb els adults en igualtat de condicions, de manera que aquesta és una de les poques disciplines en què realment existeixen els nens prodigi. Les expectatives són enormes per als nens prodigi en escacs, però mentre que alguns arriben a ser fins i tot Campions del món, d’altres deixen de progressar quan arriben a l’edat adulta.

Entre els primers prodigis dels escacs s'hi compten Paul Morphy (1837–1884) i José Raúl Capablanca (1888–1942). Ambdós varen guanyar matxs contra fortíssims rivals adults a l’edat de 12 anys; i Samuel Reshevsky (1911–1992), que ja donava exhibicions de simultànies als sis anys d’edat.^[1] Morphy va arribar a ser considerat Campió del Món (no oficial, abans que el títol oficial existís), Capablanca fou el tercer Campió del Món, i Reshevsky — que mai va arribar a assolir el títol — va formar part de l’elit mundial durant molts anys.

Als Països Catalans, fou un prodigi dels escacs n'Artur Pomar. Des de molt jove, el seu talent natural li va permetre obtenir resultats increïbles per a la seva edat. Per exemple, al Torneig de Gijón, el 1944, als 13 anys va fer taules amb el Campió del món Aleksandr Alekhin. Pomar és des de llavors el jugador més jove que mai hagi fet taules amb el Campió del món regnant amb un control de temps normal.