La llengua de signes és una llengua natural de les persones sordes, gràcies a la qual poden establir un canal d'informació bàsica per a la relació amb el seu entorn social. Mentre que amb el llenguatge oral la comunicació s'estableix mitjançant un canal auditiu, la llengua de signes ho fa per un canal visual i espacial. Té una estructura gramatical pròpia que es caracteritza pels següents paràmetres: la configuració d'una o dues mans, dels seus moviments, de les seues orientacions, de la seva ubicació espacial, i dels elements no manuals (moviments labials -que poden ser verbals i orals-, facials, linguals, d'espatlles, i de cap).
No hay comentarios:
Publicar un comentario